Què són?

Soltes de Toros

Les soltes de toros o encierros es mantenen com a costum a pràcticament tot el territori i són habituals a les festes patronals de la majoria de regions. Consisteix que un grup de persones corri davant d'una ramada de 6 a 10 toros, vaques, vedells o vaquetes. En principi no està permès tocar els animals, que són conduïts —de vegades per un cabestre— pels carrers del municipi en un recorregut que acaba a la plaça de toros. Normalment el circuit està protegit als dos costats per una tanca coneguda com a talanqueres, que eviten que les reses es desviïn.

Existeix també la variant dels encierros camperos, el recorregut dels quals transcorre total o parcialment fora de la zona urbana i compten amb la participació de genets que persegueixen els toros a cavall pel camp.

Les soltes de toros també poden ser individuals, amb l'objectiu que els participants puguin retallar i provar cada exemplar per separat.

Problema

Encara que la comissió de festes és la responsable de garantir la seguretat, resulta complicat controlar la participació als encierros, que se celebren a la via pública durant les festes patronals. Cada any es coneixen accidents provocats per corredors confiats, inexperts o en estat d'embriaguesa, i és habitual la participació de menors. Depenent de la comunitat autònoma, l'edat mínima permesa varia entre els 14 i els 18 anys.

Per als toros o vaquetes, córrer pels carrers asfaltats, envoltats de soroll, música i estímuls, ja suposa un dany. En general la ramada es manté unida i intenta fer el recorregut el més ràpid possible per tornar als corrals, però és habitual veure animals rezagats, desorientats o distrets per participants que els provoquen i incordien.

A les soltes individuals, són separats de la ramada i es veuen obligats a enfrontar-se al perill en solitari, cosa que els genera encara més angoixa i confusió.

Els encierros solen celebrar-se tots els dies durant les festes patronals. Aquests toros es poden utilitzar en diferents pobles, sobretot en localitats petites amb poca programació taurina, o poden ser els mateixos 6 que es lidiaran i moriran a la tarda a la plaça.

En ocasions, el públic els llança objectes contundents que impacten contra el seu llom o cap. L'objectiu és provocar-los perquè es moguin i afegir emoció a l'activitat.

Raons

Els encierros semblen ser una de les modalitats més inofensives per als toros, ja que es perceben com a menys violentes amb l'animal en no haver-hi contacte directe amb ell. En teoria, no està permès tocar-lo ni ferir-lo. Per més mansos que siguin, parlem de reses de gran mida i força corrent enmig de la multitud, que no sempre respecta la distància amb la ramada. Són habituals les caigudes, contusions i ferides per banyades.

L'origen d'aquesta modalitat es remunta a èpoques en què els pastors traslladaven les reses a peu des de les rodalies o les ramaderies fins al centre de la ciutat. Quan hi havia espectacle taurí, tot el poble sortia als carrers per admirar els exemplars que després serien lidiats al ruedo.

Conseqüències

• Caigudes i lesions: El paviment de la ciutat no és lloc per a les potes dels toros. Els revolts, els canvis de nivell i els materials relliscosos poden ocasionar caigudes i lesions, que van des de torçades fins a ferides greus que els poden provocar la mort. Com el cas recent d'Ontinyent (València), on un toro va agafar una recta a gran velocitat i es va precipitar per un pont. En caure es va trencar les potes i va haver de ser sacrificat a causa de la gravetat de les lesions.
• Cops de calor: Les festes patronals de la majoria de municipis espanyols tenen lloc als mesos d'estiu i les temperatures solen ser molt elevades. Els toros són forçats a córrer sota el sol abrasador, fatigant-se ràpidament i podent patir cops de calor.
• Esgotament: Els bòvids en general són animals tranquils, remugants que passen mitja vida pasturant i l'altra descansant. No estan preparats per córrer llargues curses durant un període llarg, i encara menys els exemplars adults triats per a aquest tipus de festeig, molt més pesants i maldestres.
• Aturades cardíaques: L'esgotament, les temperatures i l'enorme estrès causat per l'esforç i l'assetjament del públic poden portar els animals a situacions límit. Cada any es coneixen nous casos de toros que cauen fulminats després de patir un infart.