Què són?

Toros Ensogats

S'anomena toro ensogat (també conegut com a enmaromat o de corda) a la modalitat de festeig taurí popular consistent a deixar anar en una localitat una res vacuna amb una o diverses cordes lligades al cap per poder controlar-ne els moviments i les envestides.

El toro de corda és, probablement, l'espectacle més atàvic i també el més angoixant per a l'animal, ja que és el que més li limita els moviments i durant més temps.

El patiment s'accentua en aquest tipus de festejos pel gran cansament físic que van acumulant, en ser portats fins als límits de la seva capacitat aeròbica. En tots els festejos es pot apreciar com, al cap de poc temps de començar, els animals recorren a la respiració abdominal amb la boca oberta, la llengua fora i una profusa salivació.

Problema

El patiment del toro ensogat comença des que el pugen al camió, on pot romandre durant hores fins que comença l'espectacle. Durant el temps de transport, la fam i la set agreugen el seu patiment, fins al punt que en ocasions han arribat a morir toros dins dels camions, o no han pogut aguantar el recorregut fins al final, quedant exhausts i negant-se a avançar.

Abans de deixar-lo anar pels carrers, amb descàrregues elèctriques i pals provoquen l'animal perquè surti més brau, però a cada envestida serà frenat i a cada pausa serà estirat perquè continuï. Durant el recorregut, que dura entre 30 i 60 minuts, es veu obligat a córrer per l'asfalt, envestint contra murs de pedra, tanques metàl·liques, cotxes o senyals de trànsit.

Raons

El toro ensogat permet un major control sobre l'animal, per la qual cosa la participació en aquest tipus d'espectacle atreu un públic més variat i de totes les edats, inclosos menors, que sovint corren darrere del toro a les espatlles dels seus pares o agafats de la mà. Per al sector taurí, és la millor manera de crear afició i assegurar el relleu generacional de la tradició. També hi participen moltes més dones, en veure més garantida la seva seguretat, malgrat que cada any hi ha morts de persones per banyada de toro.

Conseqüències

Els danys que provoca ensogar un toro poden posar en risc la vida d'aquests animals, a més de comportar lesions físiques i psicològiques.

• Risc de mort: les morts es produeixen, en general, com a resultat de cops brutals que el mateix toro es pot donar contra murs de pedra, arbres, tanques metàl·liques o altres elements del mobiliari urbà, quan intenta desfer-se amb desesperació de les maromes.
• Trencaments i lesions: es poden produir dislocacions cervicals durant el forcejeig en intentar alliberar-se de les cordes, o patir fortes caigudes en córrer per un tipus de paviment al qual no estan acostumats ni preparats morfològicament. Els toros que han patit danys que els impedeixin tornar a ser llogats per a altres festejos són enviats a l'escorxador.
• Esgotament: Els bòvids en general són animals tranquils, remugants que passen mitja vida pasturant i l'altra descansant. No estan preparats per córrer llargues curses durant un període llarg, i encara menys els exemplars adults triats per a aquest tipus de festeig, molt més pesants i maldestres. És habitual que al cap de pocs minuts de començar ja vagin amb la llengua fora, deshidratats i amb el cor a punt de col·lapsar.
• Patiment psicològic: Encara que pugui semblar que els toros són animals rudes, forts i braus, la veritat és que més aviat són bòvids remugants especialment excitables, temperamentals i nerviosos, i mostren signes de pànic quan se'ls separa del seu grup social. Si a això hi afegim l'angoixa de sentir-se atrapat dins d'un camió o caixó, lligat pel cap i privat de moviment lliure, el soroll dels crits, els aplaudiments... podem dir que, sens dubte, la pràctica d'ensogar un toro li comporta un gran patiment psicològic.