Què són?
Toros Embolats
Embolar amb foc consisteix a immobilitzar el toro pel cap, lligat amb cordes contra un piló de fusta. Per aconseguir portar el toro fins al piló quan surt del camió o dels corrals, és estirat per l'altre extrem de la corda amb la força de la colla d'emboladors. És habitual que en aquest moment el toro pateixi caigudes i sotracs bruscos de cap, ja que la colla el pararà en sec mitjançant la corda que li subjecta el cap. També és habitual que el toro s'enredi amb la corda quedant immobilitzat per les potes o mal situat davant del piló, per la qual cosa el procés moltes vegades acaba sent encara més llarg i angoixant.
Un cop immobilitzat, se li acoblen a les banyes uns ferratges de metall en els extrems dels quals es col·loquen unes boles impregnades amb un líquid o substància inflamable, capaç de mantenir el foc cremant durant un temps prolongat. A continuació s'encenen aquestes boles i es talla la corda que el subjecta, perquè el toro pugui córrer per la zona acotada per a això, habitualment en places de toros, places portàtils o pels carrers del poble.

Problema
Prop de 2.500 toros són embolats amb foc cada any en un gran nombre de municipis espanyols, tot això comptant amb el beneplàcit i les subvencions d'ajuntaments, diputacions i governs autonòmics, malgrat que aquesta pràctica suposa un intens patiment per al toro, víctima de l'esgotament, els cops, les caigudes, a més de la desorientació, la por i l'angoixa.
"Col·locar boles impregnades amb una substància inflamable a les banyes i encendre-les, fent que l'animal corri i sacsegi el cap desesperat, és una de les formes més cruels de festeig que podíem inventar." — Aïda Gascón, Directora d'AnimaNaturalis
Raons
L'única finalitat d'embolar un toro és la d'exhibir un animal que en general causa astorament i admiració per la seva mida, expressivitat i moviments, incorporant el foc com un element més de vistositat i emoció que contribueix a fer l'activitat una mica més espectacular i entretinguda. En ocasions, a més del foc, se li col·loquen fonts pirotècniques a les banyes, que durant diversos segons expulsen guspires de foc fins a diversos metres d'alçada. Els toros embolats també serveixen com a exhibició de les habilitats dels mateixos emboladors i per demostrar la seva valentia.
Conseqüències
Els danys que provoca embolar un toro poden posar en risc la vida d'aquests animals, a més de comportar lesions físiques i psicològiques. Un gran nombre d'aquests animals són enviats directament a l'escorxador aquella mateixa nit, ja que és habitual que les penyes taurines, en comptes de llogar l'exemplar per a l'espectacle i després tornar-lo a la ramaderia, comprin toros cerrils o salvatges, exemplars que mai abans havien estat trets del camp.
- Risc de mort: les morts per embolada es produeixen, en general, com a resultat de cops brutals que el mateix toro es pot donar contra murs de pedra, arbres, tanques metàl·liques o altres elements del mobiliari urbà, quan intenta desfer-se amb desesperació de les boles de foc que porta subjectes al cap. També poden morir per infarts a causa de l'estrès o de l'esgotament.
- Trencaments i lesions: en el procés d'embolada es poden produir dislocacions cervicals durant el forcejeig quan estan sent immobilitzats, o fortes caigudes quan surten amb impuls del camió o caixó i la corda els frena amb violència. Poden patir tot tipus de lesions i trencaments durant la resta del festeig, ja que és habitual que se citi el toro perquè pugi, baixi i salti obstacles, o que xoqui contra les tanques que serveixen de protecció als espectadors. Els toros que han patit danys que els impedeixin tornar a ser llogats per a altres festejos són enviats a l'escorxador.
- Cremades: Cremades al cap, als ulls i al llom del toro si salta alguna guspira del foc que porta a la cornamenta.
- Patiment psicològic: Encara que pugui semblar que els toros són animals rudes, forts i braus, la veritat és que més aviat són bòvids remugants especialment excitables, temperamentals i nerviosos, i mostren signes de pànic quan se'ls separa del seu grup social. Si a això hi afegim l'angoixa de sentir-se atrapat dins d'un camió o caixó, immobilitzat per desenes d'homes que li subjecten tot el cos, el soroll dels crits, la pirotècnia, la música o els aplaudiments, i la por natural al foc que té qualsevol animal, podem dir que, sens dubte, la pràctica d'embolar un toro li comporta un gran patiment psicològic.

